17/1/10

Una caseta i un paisatge de somni!

3 comentarios:

  1. Hola! Vaig mostrar algunes fotos i el blog a una amiga, l'Àngela, a qui li agrada molt la capacitat creadora i creativa que tenim les persones i em va respondre amb aquest missatge:

    "És una meravella com es pot recrear el mon amb tanta tendresa i senzillesa, amb tants detalls i tanta expressió,...l'arbre, les fulles, els cuquets ,son com petits poemes de la vida ,el volum i el paisatge plà, la quotidianitat de la vida subjectiva i recreada a troçets que s'ajunten com per màgia. Moltes gràcies per compartir el que compartia el teu nebot."

    Sí, la veritat és que és un gust d'obres plenes d'alegria, i és un gust compartir les coses!! i aquest blog també és un gust per poder continuar compartint

    petons

    Glòria (la tia)

    ResponderEliminar
  2. a ENLLAÇOS AMICS hi ha un enllaç a un blog on diferents persones comenten la seva opinió sobre la creativitat. Per escoltar-les cal entrar a l'apartat de "projecte zart km 0".

    ResponderEliminar
  3. M'encanta el missatge de l'Àngela, és impressionant la força que tens Miquel.
    Adrià

    ResponderEliminar

Miquel Alegre i Calafat

Vaig néixer el 22 d’octubre de 1991 a San Luis de Gaceno (Colòmbia). Als set anys, quan em van adoptar els meus pares, vaig arribar a Menorca. Tinc una distròfia muscular de Duchenne i m’han d’ajudar a fer coses complicades, però sempre les acabo fent. Mai estic avorrit, sempre faig coses i m’ho passo bé. M’agrada fer coses amb les mans com escriure, dibuixar, pintar i fer manualitats. Avui m'obren el blog, on mostraré a tots les meves peces. Qui vulgui podrà visitar-me. Tot i que ja no em trobareu.
Vaig deixar-vos el diumenge 30 d'agost del 2009. He emprés un nou viatge. Ara ja puc saltar, còrrer, caminar i volar sense l'ajuda de la cadira de rodes, i des d'allà continuaré treballant i modelant els núvols per vosaltres "amb les mans".
Nací en Colombia en 1991. A los 7 años me adoptaron mis padres de Menorca (Pep i Sumpta). Tengo una distrofia muscular de Duchenne, una enfermedad degenerativa que me obligó a vivir con la silla de ruedas. Pero nunca estuve aburrido. A pesar de las dificultades, me gustaba hacer cosas con las manos. Os dejé el 30 de agosto de 2009, pero ahora podreis compartir mi afición por las manualidades en este Blog.