9/12/09

L'escrit de na Glòria

Miquel, se’m farà molt difícil només ser jo. També se’m farà molt difícil no sentir s’enrenou de sa cadira, sa veu que tu feies quan jo me n’anava a dormir, no poder-te cridar o dir “Miquel, nam a sopar” o “Miquel, nam a dinar”. I també enyoraré no poder-te dir “Micaelo” i que tu em contestis: “Què passa? Què vols?”.

Jo ja sabia que arribaria es dia en què tu tancaries els teus preciosos ulls, o que et dormiries per sempre. Ja t’ho he dit i t’ho tornaré a dir: jo, sa mama, es papa, sa família Calafat i sa família Alegre no t’oblidarem mai, sempre et tindrem al cor.

Mira, Miquel, cada dia mirarem una foto teva; quan em posi trista pensaré en tu, amb es CRACK des meu germà; i, sobretot, tingues present que mai t’oblidaré i sempre et recordaré. T’estim!!!!

Glòria Alegre Calafat

Publicat per a les 5:09

4 comentarios:

  1. Família11 de diciembre de 2009 a las 11:37

    gloria, acabo de llegir aquest escrit, i m'agrada molt , no se si tu habia dit. kuidat. un petonas a tothom. Joan Carreras Alegre

    ResponderEliminar
  2. Família13 de diciembre de 2009 a las 3:29

    glòria, jo era present quan en questió de instants vàs escriure el que tenies dins... sorprés, m`agrada molt saber que senties.. haura estat dur per tu tant de temps de silenci, resistint... la pena interior que paties... però la companyia d`en miquel et consolaba... i clar no la vols perdre tenint el record del nostre crak.
    petons papa

    ResponderEliminar
  3. Adrià Mercader3 de enero de 2010 a las 5:08

    és precios glòria, m'encanta.

    ResponderEliminar
  4. joan alegre6 de enero de 2010 a las 10:05

    M´agrada estar en aquest blog, em permet recordar al Miquel, pensar-hi i sentir la seva humanitat, m´agrada tb molt lo que tu sent per el teu germa, t´estimem tota la nostra familia.

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Miquel Alegre i Calafat

Vaig néixer el 22 d’octubre de 1991 a San Luis de Gaceno (Colòmbia). Als set anys, quan em van adoptar els meus pares, vaig arribar a Menorca. Tinc una distròfia muscular de Duchenne i m’han d’ajudar a fer coses complicades, però sempre les acabo fent. Mai estic avorrit, sempre faig coses i m’ho passo bé. M’agrada fer coses amb les mans com escriure, dibuixar, pintar i fer manualitats. Avui m'obren el blog, on mostraré a tots les meves peces. Qui vulgui podrà visitar-me. Tot i que ja no em trobareu.
Vaig deixar-vos el diumenge 30 d'agost del 2009. He emprés un nou viatge. Ara ja puc saltar, còrrer, caminar i volar sense l'ajuda de la cadira de rodes, i des d'allà continuaré treballant i modelant els núvols per vosaltres "amb les mans".
Nací en Colombia en 1991. A los 7 años me adoptaron mis padres de Menorca (Pep i Sumpta). Tengo una distrofia muscular de Duchenne, una enfermedad degenerativa que me obligó a vivir con la silla de ruedas. Pero nunca estuve aburrido. A pesar de las dificultades, me gustaba hacer cosas con las manos. Os dejé el 30 de agosto de 2009, pero ahora podreis compartir mi afición por las manualidades en este Blog.